El barri de Les Barraques, junt amb el de
Santa Bárbara i el de La Muntanyeta, constituïxen les tres
agrupacions urbanes que, separades en principi del nucli urbà de
Carcaixent, apareixen al llarg del segle XIX com a conseqüència
del desenrotllament demogràfic i econòmic generat per la
implantació del cultiu del taronger.
Les Barraques va ser creat i habitat per
població immigrant que es va assentar a l’eixida del nucli urbà,
al costat de l’antiga canal de les Muntanyes de Granada,
importantíssima via pecuària de la transhumància en aquells
moments, i al llarg del barranc de Sant Antoni o La Rambla. Els
seus pobladors subsistien del treball en els camps de tarongers,
transformació, plantació, recol·lecció, etc., i de l’explotació
dels frondosos pinars i carrascars que encara rodejaven el nucli
urbà.
L’especial topografia que li brinda el seu
assentament sobre la vessant d’un xicotet tossal que descendix
bruscament cap al llit del Barranc de Sant Antoni, i el
particular de les seues edificacions primitives, un conjunt de
barraques de fang i palla adossades pels seus laterals,
(barraques valencianes) ha condicionat fortament la morfologia
de la seua estructura urbana.
Després de l'incendi patit en 1855, esta
edificació primitiva que va donar nom al barri, va ser
substituïda per construccions més sòlides que van mantindre, en
la majoria dels casos, l’estructura original del parcel·lari. Es
va tractar per tant, d’una operació de renovació edilícia no
acompanyada per una redistribució de la propietat del sòl,
mantenint-se sense quasi modificacions l’estructura urbana.
Hui en dia Les Barraques és un dels barris
més important de la ciutat, per contar amb unes característiques
singulars i per tindre una completíssimes agenda lúdica-cultural
pròpia. Tot açó fa que el barri tinga més vida que mai.
